El sector immobiliari sovint presenta termes que, encara que familiars, poden resultar desconeguts per a molts. És crucial comprendre la distinció entre terreny urbà, urbanitzable i no urbanitzable en construir o comprar un habitatge. A IMMO-HECLA us oferim una anàlisi d’aquests conceptes.
Un terreny urbà, també conegut com a sòl edificable, és aquell designat en la planificació urbana d’una localitat amb els permisos necessaris per a la construcció. Sol comptar amb infraestructures urbanes com a accés a aigua, sanejament i electricitat, sent el tipus de sòl més costós a causa de la seva capacitat constructiva.
D’altra banda, el sòl urbanitzable fa referència a àrees encara no urbanitzades però amb potencial per a desenvolupament futur. Encara que actualment no tenen infraestructures, estan obertes a ser urbanitzades per absorbir el creixement urbà, podent ser estratègiques per la seva ubicació.
El terreny no urbanitzable, com el seu nom indica, és fora de les zones urbanes i urbanitzables. Aquest tipus de sòl, protegit pel valor natural, agrícola o forestal, no permet la construcció d’edificacions, excepte algunes estructures auxiliars permeses per la normativa.
La diferència principal entre terreny urbà i urbanitzable rau en la seva capacitat per a la construcció immediata. Mentre que l’urbà ja està llest per edificar, l’urbanitzable requereix ser primer urbanitzat. El sòl urbà no consolidat necessita operacions addicionals per completar la urbanització, mentre que el consolidat està llest per construir-hi directament.
Per col·locar una casa prefabricada, cal que el terreny sigui urbà, amb tots els permisos i les característiques requerits per a l’edificació. En general, no és possible instal·lar una casa prefabricada en un terreny no urbanitzable, encara que hi ha excepcions que depenen de la normativa de cada regió.
Comprendre aquestes diferències és fonamental a l’hora de prendre decisions relacionades amb la construcció, compra o instal·lació d’un habitatge prefabricat, permetent una elecció d’acord amb les necessitats i les regulacions locals.